La flauta no és una joguina!

La flauta dolça o flauta de bec és un instrument de vent d'origen molt antic, que tradicionalment sempre s'havia fet de fusta fins al segle XX en que es va veure la possibilitat d'utilitzar el plàstic per a la seva fabricació.

La flauta de bec va ser popular a l'edat mitjana, però va declinar a meitats del segle XVIII a favor d'altres instruments de vent, com particularment la flauta travessera, tot i que també l'oboè i el clarinet.

Henry Purcell, Johann Sebastian Bach, Georg Philipp Telemann i Antonio Vivaldi ens ha deixat nombroses obres per aquest instrument fent palesa la seva popularitat i alhora l'extraordinari nivell vistuos que havien aconseguit els intèrprets de l'època.

Avui, malgrat que molta gent el veu com a un simple instrument per a nens, el cert és que hi ha molts grans intèrprets professionals que demostren àmpliament tota la capacitat de l'instrument recuperant així el prestigi que havia tingut en el seu moment.

Sovint no se li dona la importància que es mereix aquest instrument.